A diferència dels exàmens de diagnòstic per imatges que s'utilitzen habitualment, com la ressonància magnètica, l'escàner i la radiografia, que són proves estàtiques de tipus morfològic, així com de l'exploració rutinària de l'aparell locomotor mitjançant goniòmetres, dinamòmetres, cinta mètrica ... i que no permeten la realització de mesuraments precisos ni en moviment. La prova biomecànica mesura i registra, de manera precisa, la capacitat funcional del pacient en moviment, ajudant al metge o facultatiu a una millor i més completa avaluació de les patologies del pacient.
Moltes malalties poden ser molt ben avaluades des del punt de vista anatòmic, però en alguns casos, la interpretació originada en estudis estàtics no permet una clara avaluació de la disfunció derivada de les patologies osteoarticulars.
